Des de hui només es poden vendre a les botigues 12 litres d'aigua per persona!
Després de 18 anys les restriccions comencen de nou, un espill de la bona governalitat de Romania!!! I ens trobem en el pitjor moment de la història de Romania pel que fa al temps, mai havíem estat tant de temps amb temperatures per sobre dels 40º! Visca el canvi climàtic!

Demà a partir de les 11 del matí fins a les 18 de la tarda queda prohibit treballar a l'aire lliure! Ens trobem en alerta roja a Bucarest i ja han mort 18 persones pel calor asfixiant de les últimes tres setmanes, qui ho anava a dir este hivern després d'haver arribat a -10º!!! Durant el dia arribem a 43º a l'ombra, i per la nit no baixem de 30º, al Cervantes s'està de categoria amb l'aire acondicionat, però passar-se allà adins 12 hores al dia tampoc és massa sa!!! Només dir que les granotes van amb cantimplora i paraigua pel carrer!

El dimarts al migdia anàrem al cinema un company del cervantes i jo a vore una película que m'ha copsat: 'Die Grosse Stille', o per a qui no sàpiga alemany 'El gran silenci'. La veritat és que de pel·lícula té ben poc perquè es tracta d'un documental enregistrat en un monestir als alps francesos. El director d'este documental demanà permís l'any 1984 per poder enregistrar tot un any la vida dels monjos sense cap contacte amb ells. Setze anys després li van respondre a la seua carta, acceptaren la proposta que havia fet temps enrere i començà la feina. Això sí, no podia intervindre de cap manera en la vida del monestir, només va poder sentir-los els diumenges quan eixien a passejar pels voltants del monestir, moments que aprofitaven per comentar aspectes dels llibres que llegien en la seua clausura. A més de la pel·lícula, que de per si ja era rara, quan arribàrem al cinema només erem dos, jo i Eduardo, fet que no permetia posar la pel·lícula perquè el número mínim d'espectadors han de ser-ne 4. Jo em vaig oferir a pagar 4 entrades per tal de no perdre la vesprà, però el propietari encara va ser més llest que jo i em digué que no calia, que em vendria 4 bitllets a meitat de preu i així quan els demanaren el comprovant veurien que en veneren 4. Fantàstic!!!

Un dels llocs on no podeu faltar quan visiteu Bucarest és la cerveceria "Caru cu bere". Situat en el centre de la ciutat, a només 4 minuts de la Plaça Universitat, ofereix el que pocs restaurants de la resta d'europa poden oferir: bona cervesa casolana, un ambient luxós, menjars típics de tota Romania, i sobretot bon preus. La música va a càrrec de la casa, i recrea una sintonia entre l'espai i la situació personal difícil de recrear en altres països europeus més desenvolupats que l'antiga Dàcia. Per uns moments tens la sensació de trobar-te a Viena en uns del casinos més luxosos de la ciutat, val molt la pena!!
Per més informació www.carucubere.ro

Hui hem visitat una xicoteta ciutat en el "judet" d'Arges, Curtea de Arges. Situada a uns 40km de la ciutat de Pitesti, esta antiga i tranquila ciutat fou la capital del regne de Valàquia. En el segle XIII es fundà com a un xicotet poblet on vivien camperols, amb els anys esdevingué capital del regne quan el príncep Radu el Negre es traslladà amb tota la cort al palau que manà construir anys enrere. La llegenda conta com manaren construir, esta església que teniu ací dalt, als deu mestres d'obra més importants del regne, però cada vegada que intentaven construir-la quèia per tronades i vents molt forts. Un dia, el rei ordenà els deu mestres d'0bra que es quedàren en aquell lloc on havia manat que es construira l'església, i agafaren la primera persona que passara per allí i que la posaren dins d'una de les parets de l'església com a ofrena a Déu perquè demostrara la creença que tenien en ell. Aquell bon dia, un dels mestres d'obra, que sabia que la seva dona era la primera en arribar a aquell lloc tots els dies per tal de dur-li el menjar, pregà a Déu perquè ploguera, tronara i llampegeig i que la seua dona no li portara el menjar. Però no va ser així, la seua dona, com feia cada dia, arribà la primera al lloc citat i li donà la cistella plena de menjar al seu home. Després de molts plors i torments, l'home agarrà la seua dona, i la posà dins d'una de les parets de l'església ajudat pels altres mestres d'obra, mentre la emparedava entre els tabics de l'església pregà a Déu que mai tornara a castigar-lo d'aquella manera, perquè tenia un fill i no volia perdre'l. Anys més tard, l'església es va poder acabar gràcies a que no bufaren més mals vents ni es crearen tronades fortes, el mestre continuà vivint i servint el seu rei i el fill esdevingué un dels consellers del rei.
En un dels murs exteriors de l'església podeu observar una inscripció en color roig on assenyala el lloc on varen posar la dona del mestre d'obres. Si entreu a dins de l'església després de pagar 60 céntims d'euro, o colar-se com he fet jo, podeu vore com en el lloc on s'assenyala per fora amb l'inscripció està pintada l'única dona que he pogut trobar jo en tota l'església.

Parlava el dimarts de la xafogor que feia estos últims dies per ací, doncs molt bé, el dijous vaig ser-ne víctima d'un d'estos atacs de la naturalesa que ara ens pareixen tan habituals. La veritat és que passejar a les 12 del migdia per qualsevol ciutat amb 40 graus no és massa aconsellable, però havia d'anar a recollir uns materials al Hilton de Bucarest -tres dies abans vaig conéixer un argentí i una catalana de Lleida que feien turisme per ací i vaig deixar-los material perquè s'orientaren- i no volia perdre l'ocasió d'entrar-hi. Com que anava cap al Cervantes a treballar i em venia de camí vaig pensar d'anar a peu, gran error, perquè quan vaig arribar al Cervantes i vaig menjar un entrepà que havia comprat en una botiga el meu cos al complet va migdecidir que no estava en condicions de fer cap cosa bona. Encara com que un dels companys que treballen al Cervantes, un tal Rodolfo de 55 anys, és metge i, em donà un cop de mà dels que s'agraeixen.
A les 17 ja estava jo com nou una altra volta i a les 19 em vaig posar a donar classes, després anàrem a prendre'n una per soportar la xafogor!!

Hui hem arribat a 46 graus ací a Bucarest, no és cap broma i podeu venir a comprovar-ho! Ja feia uns quants anys que no sentia esta sensació tan desagradable i inhumana, em recordà l'any 1992 quan vaig anar a l'Expo de Sevilla i a finals de setembre arribàrem a temperatures semblants. Per aquells anys ningú parlava encara del canvi climàtic, ara ja és tota una realitat. Ni una bona cervessa és suficient per apagar esta sofocor. En calen dues!!
Si poden ser de les negres encara millor, són conegudes i no tenen cap risc de malaltia.

Ahir, dia de St. Joan i dia important a les nostres terres d'origen, celebràrem el moviment de la flama a Sinaia, una xicoteta ciutat hivernal situada a 1400 m que ens permeté alliverar-nos de la calor sofocant que estem patint a Bucarest des de fa un temps.

La veritat és que la ciutat no és massa bonica, però té certs edificis dignes de visitar. Peles, un dels rei de Romania a principis del segle XX dóna nom al palau que regna tota la vall. Es troba perdut entre les montanyes que encerclen la xicoteta ciutat, però això sí, té unes vistes meravelloses. També podeu trobar un monestir en el camí del palau, és bastant xulo i seveix de zona de descans per continuar la pujada cap al nostre destí. Una vegada passeu una zona boscosa per camins de montanya i aglomerats de les típiques botigues de souvenirs vos trobareu cara amb cara amb el palau. La baixada heu de fer-la pel mateix camí i podeu ara parar en un palauet més xicotet que es diu Pelisor, ací podeu fer-vos unes quantes cerveses per 1 euro cadascuna. Proveu la Timisoreana!! Aneu en compte que són totes de mig litre i el camí de baixada va vorejat per un petit rierol que porta corrent!

Quan torneu a la ciutat podeu donar un passeig pel parc que trobareu de camí, està ple d'esquirols i d'altres animalets que per desgràcia no gaudim en les nostres terres massa freqüentment.

Vençuts els grans obstacles i no poques dificultats que he trobat tot este últim temps tornaré a donar notícies sobre la meua vida i els fets més rellevants que aconteixen per estes terres Dàcies!
Pels mesos d'abril i maig en què no vaig escriure res vaig portar un ritme que no em permitia fer altra cosa que les obligacions laborals! El curs que vé intentaré repartir-me millor la feina i disposar de més temps per la meua persona i pels meus, que sóu tots vosaltres.
Una vegada acabat el curs acadèmic 06/07 en les universitats per les que treballe, ja només em queda cloure els cursos de castellà a l'Instituto Cervantes este mes de juliol. Hui he rebut una bona notícia com moltes d'altres al llarg d'estos dos mesos, he aconseguit una beca a l'Institut Francès de Bucarest per començar a estudiar francès el proper curs durant tot l'any. I vos preguntareu el per què del meu interès pel francès, doncs sóc filòleg, i ampliar coneixements d'altres llengües sempre bé de gust. Ara vos diré la veritat, l'Alina marxa a París a viure, i tal com veig les coses, serà un país de llengua francesa qui ens acollirà els propers anys. A mi, de moment, només m'acollirà vacacionalment però, mai se sap i potser ens establim allà un bon grapat d'anys! El temps ho dirà! De moment, només vos puc dir això, el meu francès es troba enfonsat des de fa 15 anys dins d'un pou fosc i al qual vuic rescatar "per si les mosques".
Benvinguts de nou al meu blog!

Un dia en el que m'he enterat que tenia 28 anys i no 27 com jo creia!!! Després d'anar pel matí al barber a tallar-me els cabells per només 3 euros, en Joan Llinàs, el meu company de professió a la Universitat m'ha tocat per dir-me que a les 11'30 hi havia una investidura d'un català com a Doctor Honoris Causa en la Universitat de Dret. Nosaltres, per curiositat en vore un acte d'estes dimensions, hem acudit i ens hem trobat amb uan gran quantitat de gent de la Universitat de Barcelona que venia a donar recolçament a Vicenç Benito, l'investit!!!! Hem xarrat una mica amb tota aquella gent de la UB i hem intecanviat unes quantes impressions sobre Romania! Després, hem acudit a l'acte i, observat com la noia intérpret de l'investidura destruïa tot el discurs d'en Vicenç!!!! Ha sigut un caos lingüístic que comentàvem d'una manera exagerada en Joan i jo!! Una vegada s'ha acabat l'acte, entre un clavill de la porta, hem sortit en Joan, en Gonçal i jo!!!!
Els comentaris posteriors ja se'ls podeu imaginar, hen sigut de tota mena!!! Mentre, hem decidit on anàvem a dinar per tal de comentar aspectes laborals que ens interessen pel futur!!! Un bon pit de pollastre a la planxa ha sigut suficient... La sobretaula ha sigut encara més interessant, hem començat amb els model educatiu de Romania i hem acabat llegint poemes valencians de finals del segle XIX que ens feien riure a tots tres. Quin dia!!!! Sembla que han passat 48 dies des de la tallada dels meus cabells per 3 euros a la plaça Kogalniceanu!!!
Quan he tornat a casa ma mare m'ha donat la nova que m'ha fet tornar a la realitat!!! 28!!!! I jo que creia que en tenia 27!!!!! Ara em sent malament, i m'hauré de posar a fer feina per tal d'intentar recuperar un any que encara creis que tenia per davant!!! Bufffffffffffffffff.

Hui, un dia amb poca feina a Bucarest, he aprofitat per anar a visitar el "Museu Nacional d'Art de Romania". L'entrada m'ha costat 1'50 euros!! Un preu discutible perquè quan he eixit he pensat que m'havien timat! Igual que quan vaig anar a vore "El projecte de la Bruixa de Blair" se'n recordeu??? No seré tan roïn i diré que no he vist el que m'esperava, però una cosa sí que m'ha paregu interessant a més del preu i d'unes quantes pintures i rataules religiosos que he pogut contemplar; hi havien més persones vigilant a dintre del Museu que visitants!!! M'he sentit com Alice en el món d'Oz!!!

Una visita ràpida a Roma per vore el meu amic "Manu". No oblidaré mai quan vingué a Cullera amb mi i a mitjan karaoke es posà a parlar amb el que portava la música per demanr-li que volia cantar una cançò, l'home li donà el micro i ... Acabà ballant amb una dona de 85 anys que tenia més moviment de cintura que ell!!! Una bona nit d'estiu!!!

Ara farà un meset férem una excursió a la neu, férem l'animal tot el que vam poder i ací vos deixe unes quantes fotetes perquè pugueu jutjar vosaltres mateixos si ens ho passàrem bé o no!! La veritat és que qui féu més l'animal vaig ser jo, a la pobra Cristina la vaig tirar amb el trineu per una pendent molt pronunciada i es pegà una trompà que no posà les mans al caure, fet que resultà fatídic perquè la seua cara va ser el primer que tocà terra!!! Volia matar-me, però només varen ser quatre lladrits!!!!

No podia ser d'una altra manera! La "Vendetta" fou total i tots ens quedàrem contents, menys els de l'Inter supose!! Rescate dues imatges per resumir tot el sentiment que es va poder veure ahir al nostre Mestalla! Em quede amb la segon, segur que no és un bon exemple per a la resta del futbol, però me n'alegre que algú s'haja atrevit a fer una "Vendetta" per tot el que futbolísticament els italians ens havien fet; recordeu Tasotti, Baggio, Di Canio, Rossi, i el nostre Inter, doncs per tots ells Visca Navarro, l'unic que ha tingut collons per una vendetta total!!!!

Perdoneu per no haver escrit res des de la setmana passada però he anat una mica de cap estos dies!!! Amunt València, i ara volem el Bayern!!! O el MADRIZZZ!!! Així continuarem amb la nostra particular Vendetta Total!!!!! Qui serà el pròxim en rebre'n una bona?? Jejeje

Per cert!!! Se m'oblidava el més important d'esta setmana!!!! Van Bommel va repartir unes quantes botifarres pel Bernabeu!! Jajjajajajajjajajjajaa. Recorde que Bernd Schuster també va fer este gest en la final de Copa del Rei de 1983 a Madrid. El mateix Schuster, va ser el comentarista del Madrid-Bayern, i va defensar Van Bommel dient que a alemanya té un significant diferent!! Sí sííííííííííííííííí

Després va vindre un Inter amb els últims 16 partits guanyats! Total, ahí estaven Villa i Silva per demostrar quines intencions té este València enguany. Esta volta hem trobava rodejat d'uns 30 italians en un pub irlandès que va acabar inundat d'un color taronja gràcies al nostre València. El pròxim 6 de març hem de tornar a colpejar ben fort perquè d'una "p.... volta" ens prenguen en serio!

És molt fàcil contar-vos com ha anat tot esta setmana per ací. Les imatges valen més que mil paraules. Disfruteu!!! La setmana va començar bé, no patirem massa, la feina feta i, per suposat, els que tenia al voltant marxaren amb el rabo entre les cames!

Ja estem entre els deu primers del món!! Així de clar!! La llengua catalana, en totes les seues varietats, és la desena llengua del món en nombre de traduccions. Continuem amb el nostre deure i el nostre dret i defensem la nostra llengua perquè si no ho fem "perdrem els nostres orígens i en conseqüència la nostra identitat" (Joan Fuster).

El proper dimecres 21 celebrarem una gran victòria del València sobre l'Inter de Milà a San Siro!! Ens recordarem de l'última vegada que vàrem estar allí per animar al nostre equip i, que no poguérem celebrar un títol que este any pot caure per primera vegada!! Anem a per la "Champions" xicons!! Sóu COLLONUTS!!! Amunt València!

Tinc unes ganes de menjar-me una paella de marisc a València!!! I una casola al forn, i un arrós negre amb all-i-oli, i una amanida com Déu mana, i si no és massa demanar un poquet de sol i de calor... I si no pot ser, almenys que faça fred i que neve d'una vegada, perquè açò no és ni hivern, ni blanc, ni negre, ni gris!!

M'atrevisc a recomanar un llibre que he acabat de llegir estos dies per ací a Bucarest, "Unió Europea - una nova URSS?". Vladimir Bukovski és un dels més famosos desidents russos. Expulsat de l'antiga URSS en 1977, després de 12 anys de presó, camps de concentració i asils psiquiàtrics, és l'autor de molts més llibres, entre els quals cite: "I se'n torna el vent" i "Judici a Moscú". Crític de la mateixa manera que lúcid de la política occidental de hui dia, Bukovski demostra en el llibre "Unió Europea - una nova URSS?" que, sota la influència de les idees socialistes dominants, l'UE tendeix a esdevenir un nou monstre burocràtic, conforme amb el paregut que té amb l'antiga URSS. No conec cap traducció al català d'este llibre, jo l'he llegit en romanès, així que si no el trobeu en cap lloc només m'ho heu de demanar i el proper any us promet que el podreu llegir en la nostra llengua!

Per fi una victòria que ens fa somiar en la remuntada desitjada! "El XV del cardo" ha de demostrar que és imbencible a Murrayfield, falta que vinga Itàlia primer i després la temible Irlanda, que és capaç del millor però també del pitjor!! O Anglaterra o França perdran este cap de setmana així que el segon lloc està a l'abast. El 17 de març sabrem qui és el campió i qui se'n du "la cullera de fusta"!!

Situada en la regió de Prahova, en la Vall de Prahova, entre les montanyes Bucegi i Baiului, a una altitud de 850m es troba Sinaia. Anomenada com la "Perla dels Carpats" pels impressionants paisatges i per les meravelloses condicions per a la pràctica de l'ski, es troba a només 120 km de Bucuresti. Este cap de setmana passat anàrem a passar tot el dia a la montanya per tal de llançar-nos amb trineu i fer totes les animalades que se'ns passaren pel cap. El fred que ens envoltava no era present a les nostres ments gràcies als paissatges tant meravellosos que hi han. La neu quéia sense parar i nosaltres rebíem encara més energia quan la véiem caure. Era una simbiosi perfecta entre animals i natura!!

El meu arbre de Nadal continua al balcó i no té cap intenció de desaparéixer d'ahí. Em fa gràcia quan el veig amb totes les seues boletes i cintetes daurades que em fa recordar com va ser el Nadal ací a Romania. És com una persona per a mi, em fa companyia, l'observe de dalt a baix, el retoque perquè es mantiga bé, però encara no he arribat al punt de parlar-li. El dia que es convertisca en un "Divendres" per a mi el llance pel balcó d'una patada!!

S'apropa el SIX NATIONS de rugby i vuic que feu força pel mateix equip pel que ho faré jo!
Canteu amb mi i envieu a l'exèrcit de l'orgullós Rey Edward (d'Anglaterra) de tornada a casa perquè s'ho pense una altra vegada!! COME ON SCOTLAND!!

O Flower of Scotland, When will we see your like again That fought and died for Your wee bit hill and glen. And stood against him, Proud Edward's army, And sent him homeward Tae think again.
The hills are bare now, And autumn leaves lie thick and still O'er land that is lost now, Which those so dearly held That stood against him, Proud Edward's army And sent him homeward Tae think again.
Those days are past now And in the past they must remain But we can still rise now And be the nation again! That stood against him Proud Edward's army And sent him homeward Tae think again.
O Flower of Scotland, When will we see your like again That fought and died for Your wee bit hill and glen. And stood against him, Proud Edward's army, And sent him homeward Tae think again.

Comencem una petita guia pel que va ser un dels castell de Vlad Tepes: Bran!! Aquí no va ser on visqué tota la seua vida, però sí que aniria a empalar uns quants amics per decorar el paisatge. L'última notícia que tinc és que el tio Abramovich (este deu ser un tio Gilito dels que hem conegut nosaltres) ha comprat aquesta meravella arquitectònica per lamòdica xifra de 50 milions d'eurets!! Jo vaig estar pensant-ho també, però vaig preferir anar a fer-me una cervesa i medeitar-ho quan se'm va avançar!! El que fan els petrodolars i gasodolars!!La veritat és que ara fa dos anys quan vaig anar per primera vegada al castell de Bran em va sorprendre, més que altra cosa, la seua decoració interior. Ara veureu a continuació com eren les cases d'aquella època per dins, encara que un castell no era representatiu de tot un poble, almenys sí que ens podem fer una idea de les condicions en les que vivien els nobles i reis d'aquells temps. En altres paraules: Els Tirans!!!


De tant en tant, el nostre tiet Dràcula també dormia al llit i, no sempre ho feia en la pallissa on créiem tots que dormia penjat amb el cap cap a baix. Que segur que també ho feia, però supose que només en ocasions especials!! Aquest llitet li'l farien quatre matats del poble, ja que no té una el·laboració massa refinada. Amb tres quixalades de les seves els debia acollonir a tots perquè treballaren a d'estall!!! Jo quan vaig veure el llit em vaig imaginar a una de les vampireses de la pel·lícula de Bram Stocker rebolcant-se per damunt!! Quasi em vaig llençar de cap.
Un menjadoret discretet per convidar alguna nit a l'home llop i algun que altre convidat inesperat!! El parquet per anar descalços i sense calcetins, no es gelarien els tios collons no!! Segur que la llibreria de l'esquerre seria un fals celler, al darrere debia haver-hi una palanqueta per donar-li la volta i anar cap al puticlub més gran de la comarca!! Com se les montarien aquests penjats!!!

Una curiositat que encara no he resolt, esta senyal de trànsit de l'esquerre va ser la que més ens vàrem trobar per tota aquella zona de Transilvània. La veritat és que pensava que em trobaria altres tipus de senyals, com la de neu, cèrvols, curves perilloses, carretera en mal estat, etc. Però després de molt de temps arribàrem a pensar que era l'anunci d'algun tipus de restaurant de la zona, algun lloc típic per "donar un mosset" com diríem nosaltres els Valencians.

Aquesta bona gent, amb tota la calor i bon temps que fa i que es pot observar en la fotografia, guarden cua per entrar en el mausoleu de Vladimir Ilich Ulianov "Lenin" en la Plaça Roja de Moscú, Russia. Russia celebra hui el 83 aniversari de la mort de l'artífex principal de la revolució russa de 1917 i fundador de l'Estat Soviétic!! M'haguera agradat conéixer un vertader soviet del seu moment, igual tenien "rabo"!!! Recorde que la meua àvia això em contà que els ensenyaren els nostres amiguets falangistes durant els 40 anys de travessia pel dessert que ens feren passar!! Quin model educatiu més precís!! Tot aquell que volia fer una mica de règim per aprimar només havia de venir a Espanya unes quantes setmanes.

Quan la calor de la Lluna
espanta la foscor del cel
penetren per la finestra
les càlides abraçades dels estels.

Jesus i Maria!! Tu m'has portat ací, treu-me'n ara! Lo Dimoni li respongué: - Mon ofici és portar ànimes i cossos a l'infern, i no és mon ofici de treure'n ninguna!!
Maleït sigues, mal home, malvat i enganyador!!
Deixa'm almenys triar el purgatori, on hem trobaré amb algú conegut!
- No!, digué el Dimoni.
- Què hem fet nosaltres, que hages tu gosat entrar ací i vuigues invocar los nome de Jesus i Maria, los quals ens fan tremolar a tots? Hui és St. Antoni del Porquet, ves-te'n i no tornes mai més!!

En un café de Levante entre palmas y alegrias cantaba la Sansamora, se lo pusieron de mote porque dicen que tenia los ojos como las moras... M'ha eixit la vena coplera!!!

Este Carlos Cano ens deixa a tots baix taula!!!

Ja era hora que escrivís alguna cosa per estos indrets! La veritat és que cada dia tinc menys temps per escriure i el temps lliure comença a ser bastant escàs.
Després que hagen passat els nadals, han sigut com tots els altres, me'n vaig tornar cap a Bucarest el dia 8 de gener. El dilluns a primera hora, com molts altres desgraciats, em tocà treballar una mica. La setmana ha sigut dura i llarga! Després de tants dies de vacances costa començar de nou, i quan a més te trobes amb un grapat de maldecaps encara més. Hui tinc classes també al Cervantes, em trucaren el dimecres mentre vigilava a 50 alumnes perquè no copiaren (no vaig aconseguir el meu propòsit i, a més, les he aprovat a totes).
Encara estarem d'exàmens fins el 19 de febrer, així que intentaré posar-me'ls tots junts per tenir més dies lliures i poder fer alguna escapadeta!!! L'altre dia, en concret el diumenge passat, mentre passejava pel centre de la ciutat em vaig trobar un concert de música House. Com podeu imaginar em vaig parar i, a més, em vaig adonar que es feia un concurs per repartir bitllets d'avió d'una companyia nova que comença a operar cap a Barcelona. La música puc dir que no estava malament, allà encara em vaig trobar amb unes alumnes de català de la universitat i passàrem la tarda gelant-nos al carrer. Com molts altres incrèduls vai pensar que em tocaria algun bitllet d'aquells que sortejaven, però no va ser així. En canvi, les "cabrones" de les meues alumnes si que ho aconseguiren!! Sempre passa igual. Per mi, aquell dia es va convertir en el dia internacional de la Salut. Se'n recordeu? Com el dia de la Grossa de Nadal!! Doncs ni això, vaig caure malalt 3 dies gràcies a aquells putos bitllets que no vaig poder ni veure. Continuaré.