dimarts, de juny 26, 2007
Si poden ser de les negres encara millor, són conegudes i no tenen cap risc de malaltia.
dilluns, de juny 25, 2007
La veritat és que la ciutat no és massa bonica, però té certs edificis dignes de visitar. Peles, un dels rei de Romania a principis del segle XX dóna nom al palau que regna tota la vall. Es troba perdut entre les montanyes que encerclen la xicoteta ciutat, però això sí, té unes vistes meravelloses. També podeu trobar un monestir en el camí del palau, és bastant xulo i seveix de zona de descans per continuar la pujada cap al nostre destí. Una vegada passeu una zona boscosa per camins de montanya i aglomerats de les típiques botigues de souvenirs vos trobareu cara amb cara amb el palau. La baixada heu de fer-la pel mateix camí i podeu ara parar en un palauet més xicotet que es diu Pelisor, ací podeu fer-vos unes quantes cerveses per 1 euro cadascuna. Proveu la Timisoreana!! Aneu en compte que són totes de mig litre i el camí de baixada va vorejat per un petit rierol que porta corrent!
Quan torneu a la ciutat podeu donar un passeig pel parc que trobareu de camí, està ple d'esquirols i d'altres animalets que per desgràcia no gaudim en les nostres terres massa freqüentment.
Pels mesos d'abril i maig en què no vaig escriure res vaig portar un ritme que no em permitia fer altra cosa que les obligacions laborals! El curs que vé intentaré repartir-me millor la feina i disposar de més temps per la meua persona i pels meus, que sóu tots vosaltres.
Una vegada acabat el curs acadèmic 06/07 en les universitats per les que treballe, ja només em queda cloure els cursos de castellà a l'Instituto Cervantes este mes de juliol. Hui he rebut una bona notícia com moltes d'altres al llarg d'estos dos mesos, he aconseguit una beca a l'Institut Francès de Bucarest per començar a estudiar francès el proper curs durant tot l'any. I vos preguntareu el per què del meu interès pel francès, doncs sóc filòleg, i ampliar coneixements d'altres llengües sempre bé de gust. Ara vos diré la veritat, l'Alina marxa a París a viure, i tal com veig les coses, serà un país de llengua francesa qui ens acollirà els propers anys. A mi, de moment, només m'acollirà vacacionalment però, mai se sap i potser ens establim allà un bon grapat d'anys! El temps ho dirà! De moment, només vos puc dir això, el meu francès es troba enfonsat des de fa 15 anys dins d'un pou fosc i al qual vuic rescatar "per si les mosques".
Benvinguts de nou al meu blog!