Hui hem visitat una xicoteta ciutat en el "judet" d'Arges, Curtea de Arges. Situada a uns 40km de la ciutat de Pitesti, esta antiga i tranquila ciutat fou la capital del regne de Valàquia. En el segle XIII es fundà com a un xicotet poblet on vivien camperols, amb els anys esdevingué capital del regne quan el príncep Radu el Negre es traslladà amb tota la cort al palau que manà construir anys enrere. La llegenda conta com manaren construir, esta església que teniu ací dalt, als deu mestres d'obra més importants del regne, però cada vegada que intentaven construir-la quèia per tronades i vents molt forts. Un dia, el rei ordenà els deu mestres d'0bra que es quedàren en aquell lloc on havia manat que es construira l'església, i agafaren la primera persona que passara per allí i que la posaren dins d'una de les parets de l'església com a ofrena a Déu perquè demostrara la creença que tenien en ell. Aquell bon dia, un dels mestres d'obra, que sabia que la seva dona era la primera en arribar a aquell lloc tots els dies per tal de dur-li el menjar, pregà a Déu perquè ploguera, tronara i llampegeig i que la seua dona no li portara el menjar. Però no va ser així, la seua dona, com feia cada dia, arribà la primera al lloc citat i li donà la cistella plena de menjar al seu home. Després de molts plors i torments, l'home agarrà la seua dona, i la posà dins d'una de les parets de l'església ajudat pels altres mestres d'obra, mentre la emparedava entre els tabics de l'església pregà a Déu que mai tornara a castigar-lo d'aquella manera, perquè tenia un fill i no volia perdre'l. Anys més tard, l'església es va poder acabar gràcies a que no bufaren més mals vents ni es crearen tronades fortes, el mestre continuà vivint i servint el seu rei i el fill esdevingué un dels consellers del rei.
En un dels murs exteriors de l'església podeu observar una inscripció en color roig on assenyala el lloc on varen posar la dona del mestre d'obres. Si entreu a dins de l'església després de pagar 60 céntims d'euro, o colar-se com he fet jo, podeu vore com en el lloc on s'assenyala per fora amb l'inscripció està pintada l'única dona que he pogut trobar jo en tota l'església.
Hui hem visitat una xicoteta ciutat en el "judet" d'Arges, Curtea de Arges. Situada a uns 40km de la ciutat de Pitesti, esta antiga i tranquila ciutat fou la capital del regne de Valàquia. En el segle XIII es fundà com a un xicotet poblet on vivien camperols, amb els anys esdevingué capital del regne quan el príncep Radu el Negre es traslladà amb tota la cort al palau que manà construir anys enrere. La llegenda conta com manaren construir, esta església que teniu ací dalt, als deu mestres d'obra més importants del regne, però cada vegada que intentaven construir-la quèia per tronades i vents molt forts. Un dia, el rei ordenà els deu mestres d'0bra que es quedàren en aquell lloc on havia manat que es construira l'església, i agafaren la primera persona que passara per allí i que la posaren dins d'una de les parets de l'església com a ofrena a Déu perquè demostrara la creença que tenien en ell. Aquell bon dia, un dels mestres d'obra, que sabia que la seva dona era la primera en arribar a aquell lloc tots els dies per tal de dur-li el menjar, pregà a Déu perquè ploguera, tronara i llampegeig i que la seua dona no li portara el menjar. Però no va ser així, la seua dona, com feia cada dia, arribà la primera al lloc citat i li donà la cistella plena de menjar al seu home. Després de molts plors i torments, l'home agarrà la seua dona, i la posà dins d'una de les parets de l'església ajudat pels altres mestres d'obra, mentre la emparedava entre els tabics de l'església pregà a Déu que mai tornara a castigar-lo d'aquella manera, perquè tenia un fill i no volia perdre'l. Anys més tard, l'església es va poder acabar gràcies a que no bufaren més mals vents ni es crearen tronades fortes, el mestre continuà vivint i servint el seu rei i el fill esdevingué un dels consellers del rei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada