dimarts, de gener 23, 2007

Comencem una petita guia pel que va ser un dels castell de Vlad Tepes: Bran!! Aquí no va ser on visqué tota la seua vida, però sí que aniria a empalar uns quants amics per decorar el paisatge. L'última notícia que tinc és que el tio Abramovich (este deu ser un tio Gilito dels que hem conegut nosaltres) ha comprat aquesta meravella arquitectònica per lamòdica xifra de 50 milions d'eurets!! Jo vaig estar pensant-ho també, però vaig preferir anar a fer-me una cervesa i medeitar-ho quan se'm va avançar!! El que fan els petrodolars i gasodolars!!La veritat és que ara fa dos anys quan vaig anar per primera vegada al castell de Bran em va sorprendre, més que altra cosa, la seua decoració interior. Ara veureu a continuació com eren les cases d'aquella època per dins, encara que un castell no era representatiu de tot un poble, almenys sí que ens podem fer una idea de les condicions en les que vivien els nobles i reis d'aquells temps. En altres paraules: Els Tirans!!!


De tant en tant, el nostre tiet Dràcula també dormia al llit i, no sempre ho feia en la pallissa on créiem tots que dormia penjat amb el cap cap a baix. Que segur que també ho feia, però supose que només en ocasions especials!! Aquest llitet li'l farien quatre matats del poble, ja que no té una el·laboració massa refinada. Amb tres quixalades de les seves els debia acollonir a tots perquè treballaren a d'estall!!! Jo quan vaig veure el llit em vaig imaginar a una de les vampireses de la pel·lícula de Bram Stocker rebolcant-se per damunt!! Quasi em vaig llençar de cap.
Un menjadoret discretet per convidar alguna nit a l'home llop i algun que altre convidat inesperat!! El parquet per anar descalços i sense calcetins, no es gelarien els tios collons no!! Segur que la llibreria de l'esquerre seria un fals celler, al darrere debia haver-hi una palanqueta per donar-li la volta i anar cap al puticlub més gran de la comarca!! Com se les montarien aquests penjats!!!

Una curiositat que encara no he resolt, esta senyal de trànsit de l'esquerre va ser la que més ens vàrem trobar per tota aquella zona de Transilvània. La veritat és que pensava que em trobaria altres tipus de senyals, com la de neu, cèrvols, curves perilloses, carretera en mal estat, etc. Però després de molt de temps arribàrem a pensar que era l'anunci d'algun tipus de restaurant de la zona, algun lloc típic per "donar un mosset" com diríem nosaltres els Valencians.

3 comentaris:

yo ha dit...

m'agrada la nova estètica de la llibertatdesomiar i encara més que escrigues amb més freqüència.

Nihm Smoboda ha dit...

Conec les cròniques d'aquest heroi nacional... tant noble com el gran Gilles de Rais o el majestuós Ivan el Terrible, per no mencionar l'atractiva Comtessa Bathory.
Háuríeu de conèixer Argentona, Excel·lència, un desterrament allí és com el d'Ovidi en un poble dels Càrpats.

andrutzicka ha dit...

es mas que interesante ver que piensan los estrangeros sobre nosotros... :)