Parlava el dimarts de la xafogor que feia estos últims dies per ací, doncs molt bé, el dijous vaig ser-ne víctima d'un d'estos atacs de la naturalesa que ara ens pareixen tan habituals. La veritat és que passejar a les 12 del migdia per qualsevol ciutat amb 40 graus no és massa aconsellable, però havia d'anar a recollir uns materials al Hilton de Bucarest -tres dies abans vaig conéixer un argentí i una catalana de Lleida que feien turisme per ací i vaig deixar-los material perquè s'orientaren- i no volia perdre l'ocasió d'entrar-hi. Com que anava cap al Cervantes a treballar i em venia de camí vaig pensar d'anar a peu, gran error, perquè quan vaig arribar al Cervantes i vaig menjar un entrepà que havia comprat en una botiga el meu cos al complet va migdecidir que no estava en condicions de fer cap cosa bona. Encara com que un dels companys que treballen al Cervantes, un tal Rodolfo de 55 anys, és metge i, em donà un cop de mà dels que s'agraeixen.
A les 17 ja estava jo com nou una altra volta i a les 19 em vaig posar a donar classes, després anàrem a prendre'n una per soportar la xafogor!!