Quan la calor de la Lluna
espanta la foscor del cel
penetren per la finestra
les càlides abraçades dels estels.

Jesus i Maria!! Tu m'has portat ací, treu-me'n ara! Lo Dimoni li respongué: - Mon ofici és portar ànimes i cossos a l'infern, i no és mon ofici de treure'n ninguna!!
Maleït sigues, mal home, malvat i enganyador!!
Deixa'm almenys triar el purgatori, on hem trobaré amb algú conegut!
- No!, digué el Dimoni.
- Què hem fet nosaltres, que hages tu gosat entrar ací i vuigues invocar los nome de Jesus i Maria, los quals ens fan tremolar a tots? Hui és St. Antoni del Porquet, ves-te'n i no tornes mai més!!

En un café de Levante entre palmas y alegrias cantaba la Sansamora, se lo pusieron de mote porque dicen que tenia los ojos como las moras... M'ha eixit la vena coplera!!!

Este Carlos Cano ens deixa a tots baix taula!!!

Ja era hora que escrivís alguna cosa per estos indrets! La veritat és que cada dia tinc menys temps per escriure i el temps lliure comença a ser bastant escàs.
Després que hagen passat els nadals, han sigut com tots els altres, me'n vaig tornar cap a Bucarest el dia 8 de gener. El dilluns a primera hora, com molts altres desgraciats, em tocà treballar una mica. La setmana ha sigut dura i llarga! Després de tants dies de vacances costa començar de nou, i quan a més te trobes amb un grapat de maldecaps encara més. Hui tinc classes també al Cervantes, em trucaren el dimecres mentre vigilava a 50 alumnes perquè no copiaren (no vaig aconseguir el meu propòsit i, a més, les he aprovat a totes).
Encara estarem d'exàmens fins el 19 de febrer, així que intentaré posar-me'ls tots junts per tenir més dies lliures i poder fer alguna escapadeta!!! L'altre dia, en concret el diumenge passat, mentre passejava pel centre de la ciutat em vaig trobar un concert de música House. Com podeu imaginar em vaig parar i, a més, em vaig adonar que es feia un concurs per repartir bitllets d'avió d'una companyia nova que comença a operar cap a Barcelona. La música puc dir que no estava malament, allà encara em vaig trobar amb unes alumnes de català de la universitat i passàrem la tarda gelant-nos al carrer. Com molts altres incrèduls vai pensar que em tocaria algun bitllet d'aquells que sortejaven, però no va ser així. En canvi, les "cabrones" de les meues alumnes si que ho aconseguiren!! Sempre passa igual. Per mi, aquell dia es va convertir en el dia internacional de la Salut. Se'n recordeu? Com el dia de la Grossa de Nadal!! Doncs ni això, vaig caure malalt 3 dies gràcies a aquells putos bitllets que no vaig poder ni veure. Continuaré.