Quan em varen dir que a Romania els rellotges anaven més a poc a poc no vaig entendre el que em volien dir. Ara, després d'haver passat cinc dies per aquestes terres de l'est, he pogut entendre aquell joc de paraules que romangué surant pel meu cap. Les coses, si no es fan avui ja es faran demà, i sinó l'endemà! Avui he passat tot el dia a Bucarest buscant una garsoniera, no penseu que és cap tipus de persona, ni tampoc cap animal, és el que nosaltres anomenem "estança", per poder dormir i fer una vida digna. Només buscava això, però ha sigut totalment impossible trobar-ho.
Els diferents agents immobiliaris que circulen per Bucarest només amb l'intenció de cobrar la seua comissió, no fan cap altra cosa que dur-te a casa dels propietaris de la "garsoniera" i dir-te el que costa. La resta és "treaba voastra", com podeu deduir significa que "és problema seu". En definitiva; nostre. D'ahí a tancar un tracte i, fins i tot signar un contracte, hi ha una gran distància, almenys és com veig jo les coses. Crec que d'aquí a 15 dies encara viuré a casa dels meus sogres! Me'n vaig d'Espanya on els preus de la vivenda estan pels núbols, i em trobe que a Romania estan pitjor que a casa. Mengem una mica de formatge per rentar-nos la boca.

Com podem comprovar a les més antigues cròniques, Traià inicià la tercera i definitiva guerra contra els Dacis l'any 105 d.C. Després de 120 anys de resistència per part del poble de l'antiga Dacia, els romans conqueriren les terres de l'est de l'imperi. - Ai las!
Una vegada he arribat i m'he establert a les terres banyades pel serpentuós i pausat Danubi, observe el dia a dia de la gent; els seus hàbits, les seues costums, la seua llengua... i, per tal de no sentir-me com un estranger, de la mateixa manera que se sent un d'aquests quan arriba a les nostres i riques terres mediterrànies, intente mimetitzar els mateixos gestos, actituds, accents i mirades que em trobe per tot arreu. Un dels trets que més remarcaria del poble romanès és la seua hospitalitat, encara que Mircea Eliade ja havia utilitzat aquest terme per tal de definir els romanesos, no deixe passar l'ocasió per tal de fer meues aquestes paraules i confirmar-ho personalment.
A moltes de les guies que he pogut consultar es diu que el clima de Romania és de tipus templat-continental: jo més bé diria que és fred! Bucarest em rebé amb 2 graus i amb una densa boira que no em permeté gaudir d'una bona vista nocturna des de l'aire de "la petita París". I això que l'incansable pilot de l'avió no donava el braç a tòrcer per tal que puguérem divisar almenys "Casa Poporului", la casa del poble; el segon edifici més gran del món després del Pentàgon (en el moment de la seua construcció). Llàstima que no poguérem veure ni tan sols un raig de llum de la immensa riquesa de l'edifici que va manar fer Ceausescu, mentre la totalitat del "seu poble" es moria de fam a les cues del repartiment del menjar. -Ai las!