Un dia en el que m'he enterat que tenia 28 anys i no 27 com jo creia!!! Després d'anar pel matí al barber a tallar-me els cabells per només 3 euros, en Joan Llinàs, el meu company de professió a la Universitat m'ha tocat per dir-me que a les 11'30 hi havia una investidura d'un català com a Doctor Honoris Causa en la Universitat de Dret. Nosaltres, per curiositat en vore un acte d'estes dimensions, hem acudit i ens hem trobat amb uan gran quantitat de gent de la Universitat de Barcelona que venia a donar recolçament a Vicenç Benito, l'investit!!!! Hem xarrat una mica amb tota aquella gent de la UB i hem intecanviat unes quantes impressions sobre Romania! Després, hem acudit a l'acte i, observat com la noia intérpret de l'investidura destruïa tot el discurs d'en Vicenç!!!! Ha sigut un caos lingüístic que comentàvem d'una manera exagerada en Joan i jo!! Una vegada s'ha acabat l'acte, entre un clavill de la porta, hem sortit en Joan, en Gonçal i jo!!!!
Els comentaris posteriors ja se'ls podeu imaginar, hen sigut de tota mena!!! Mentre, hem decidit on anàvem a dinar per tal de comentar aspectes laborals que ens interessen pel futur!!! Un bon pit de pollastre a la planxa ha sigut suficient... La sobretaula ha sigut encara més interessant, hem començat amb els model educatiu de Romania i hem acabat llegint poemes valencians de finals del segle XIX que ens feien riure a tots tres. Quin dia!!!! Sembla que han passat 48 dies des de la tallada dels meus cabells per 3 euros a la plaça Kogalniceanu!!!
Quan he tornat a casa ma mare m'ha donat la nova que m'ha fet tornar a la realitat!!! 28!!!! I jo que creia que en tenia 27!!!!! Ara em sent malament, i m'hauré de posar a fer feina per tal d'intentar recuperar un any que encara creis que tenia per davant!!! Bufffffffffffffffff.