Un dels llocs on no podeu faltar quan visiteu Bucarest és la cerveceria "Caru cu bere". Situat en el centre de la ciutat, a només 4 minuts de la Plaça Universitat, ofereix el que pocs restaurants de la resta d'europa poden oferir: bona cervesa casolana, un ambient luxós, menjars típics de tota Romania, i sobretot bon preus. La música va a càrrec de la casa, i recrea una sintonia entre l'espai i la situació personal difícil de recrear en altres països europeus més desenvolupats que l'antiga Dàcia. Per uns moments tens la sensació de trobar-te a Viena en uns del casinos més luxosos de la ciutat, val molt la pena!!
Per més informació www.carucubere.ro

Hui hem visitat una xicoteta ciutat en el "judet" d'Arges, Curtea de Arges. Situada a uns 40km de la ciutat de Pitesti, esta antiga i tranquila ciutat fou la capital del regne de Valàquia. En el segle XIII es fundà com a un xicotet poblet on vivien camperols, amb els anys esdevingué capital del regne quan el príncep Radu el Negre es traslladà amb tota la cort al palau que manà construir anys enrere. La llegenda conta com manaren construir, esta església que teniu ací dalt, als deu mestres d'obra més importants del regne, però cada vegada que intentaven construir-la quèia per tronades i vents molt forts. Un dia, el rei ordenà els deu mestres d'0bra que es quedàren en aquell lloc on havia manat que es construira l'església, i agafaren la primera persona que passara per allí i que la posaren dins d'una de les parets de l'església com a ofrena a Déu perquè demostrara la creença que tenien en ell. Aquell bon dia, un dels mestres d'obra, que sabia que la seva dona era la primera en arribar a aquell lloc tots els dies per tal de dur-li el menjar, pregà a Déu perquè ploguera, tronara i llampegeig i que la seua dona no li portara el menjar. Però no va ser així, la seua dona, com feia cada dia, arribà la primera al lloc citat i li donà la cistella plena de menjar al seu home. Després de molts plors i torments, l'home agarrà la seua dona, i la posà dins d'una de les parets de l'església ajudat pels altres mestres d'obra, mentre la emparedava entre els tabics de l'església pregà a Déu que mai tornara a castigar-lo d'aquella manera, perquè tenia un fill i no volia perdre'l. Anys més tard, l'església es va poder acabar gràcies a que no bufaren més mals vents ni es crearen tronades fortes, el mestre continuà vivint i servint el seu rei i el fill esdevingué un dels consellers del rei.
En un dels murs exteriors de l'església podeu observar una inscripció en color roig on assenyala el lloc on varen posar la dona del mestre d'obres. Si entreu a dins de l'església després de pagar 60 céntims d'euro, o colar-se com he fet jo, podeu vore com en el lloc on s'assenyala per fora amb l'inscripció està pintada l'única dona que he pogut trobar jo en tota l'església.

Parlava el dimarts de la xafogor que feia estos últims dies per ací, doncs molt bé, el dijous vaig ser-ne víctima d'un d'estos atacs de la naturalesa que ara ens pareixen tan habituals. La veritat és que passejar a les 12 del migdia per qualsevol ciutat amb 40 graus no és massa aconsellable, però havia d'anar a recollir uns materials al Hilton de Bucarest -tres dies abans vaig conéixer un argentí i una catalana de Lleida que feien turisme per ací i vaig deixar-los material perquè s'orientaren- i no volia perdre l'ocasió d'entrar-hi. Com que anava cap al Cervantes a treballar i em venia de camí vaig pensar d'anar a peu, gran error, perquè quan vaig arribar al Cervantes i vaig menjar un entrepà que havia comprat en una botiga el meu cos al complet va migdecidir que no estava en condicions de fer cap cosa bona. Encara com que un dels companys que treballen al Cervantes, un tal Rodolfo de 55 anys, és metge i, em donà un cop de mà dels que s'agraeixen.
A les 17 ja estava jo com nou una altra volta i a les 19 em vaig posar a donar classes, després anàrem a prendre'n una per soportar la xafogor!!

Hui hem arribat a 46 graus ací a Bucarest, no és cap broma i podeu venir a comprovar-ho! Ja feia uns quants anys que no sentia esta sensació tan desagradable i inhumana, em recordà l'any 1992 quan vaig anar a l'Expo de Sevilla i a finals de setembre arribàrem a temperatures semblants. Per aquells anys ningú parlava encara del canvi climàtic, ara ja és tota una realitat. Ni una bona cervessa és suficient per apagar esta sofocor. En calen dues!!
Si poden ser de les negres encara millor, són conegudes i no tenen cap risc de malaltia.

Ahir, dia de St. Joan i dia important a les nostres terres d'origen, celebràrem el moviment de la flama a Sinaia, una xicoteta ciutat hivernal situada a 1400 m que ens permeté alliverar-nos de la calor sofocant que estem patint a Bucarest des de fa un temps.

La veritat és que la ciutat no és massa bonica, però té certs edificis dignes de visitar. Peles, un dels rei de Romania a principis del segle XX dóna nom al palau que regna tota la vall. Es troba perdut entre les montanyes que encerclen la xicoteta ciutat, però això sí, té unes vistes meravelloses. També podeu trobar un monestir en el camí del palau, és bastant xulo i seveix de zona de descans per continuar la pujada cap al nostre destí. Una vegada passeu una zona boscosa per camins de montanya i aglomerats de les típiques botigues de souvenirs vos trobareu cara amb cara amb el palau. La baixada heu de fer-la pel mateix camí i podeu ara parar en un palauet més xicotet que es diu Pelisor, ací podeu fer-vos unes quantes cerveses per 1 euro cadascuna. Proveu la Timisoreana!! Aneu en compte que són totes de mig litre i el camí de baixada va vorejat per un petit rierol que porta corrent!

Quan torneu a la ciutat podeu donar un passeig pel parc que trobareu de camí, està ple d'esquirols i d'altres animalets que per desgràcia no gaudim en les nostres terres massa freqüentment.

Vençuts els grans obstacles i no poques dificultats que he trobat tot este últim temps tornaré a donar notícies sobre la meua vida i els fets més rellevants que aconteixen per estes terres Dàcies!
Pels mesos d'abril i maig en què no vaig escriure res vaig portar un ritme que no em permitia fer altra cosa que les obligacions laborals! El curs que vé intentaré repartir-me millor la feina i disposar de més temps per la meua persona i pels meus, que sóu tots vosaltres.
Una vegada acabat el curs acadèmic 06/07 en les universitats per les que treballe, ja només em queda cloure els cursos de castellà a l'Instituto Cervantes este mes de juliol. Hui he rebut una bona notícia com moltes d'altres al llarg d'estos dos mesos, he aconseguit una beca a l'Institut Francès de Bucarest per començar a estudiar francès el proper curs durant tot l'any. I vos preguntareu el per què del meu interès pel francès, doncs sóc filòleg, i ampliar coneixements d'altres llengües sempre bé de gust. Ara vos diré la veritat, l'Alina marxa a París a viure, i tal com veig les coses, serà un país de llengua francesa qui ens acollirà els propers anys. A mi, de moment, només m'acollirà vacacionalment però, mai se sap i potser ens establim allà un bon grapat d'anys! El temps ho dirà! De moment, només vos puc dir això, el meu francès es troba enfonsat des de fa 15 anys dins d'un pou fosc i al qual vuic rescatar "per si les mosques".
Benvinguts de nou al meu blog!

Un dia en el que m'he enterat que tenia 28 anys i no 27 com jo creia!!! Després d'anar pel matí al barber a tallar-me els cabells per només 3 euros, en Joan Llinàs, el meu company de professió a la Universitat m'ha tocat per dir-me que a les 11'30 hi havia una investidura d'un català com a Doctor Honoris Causa en la Universitat de Dret. Nosaltres, per curiositat en vore un acte d'estes dimensions, hem acudit i ens hem trobat amb uan gran quantitat de gent de la Universitat de Barcelona que venia a donar recolçament a Vicenç Benito, l'investit!!!! Hem xarrat una mica amb tota aquella gent de la UB i hem intecanviat unes quantes impressions sobre Romania! Després, hem acudit a l'acte i, observat com la noia intérpret de l'investidura destruïa tot el discurs d'en Vicenç!!!! Ha sigut un caos lingüístic que comentàvem d'una manera exagerada en Joan i jo!! Una vegada s'ha acabat l'acte, entre un clavill de la porta, hem sortit en Joan, en Gonçal i jo!!!!
Els comentaris posteriors ja se'ls podeu imaginar, hen sigut de tota mena!!! Mentre, hem decidit on anàvem a dinar per tal de comentar aspectes laborals que ens interessen pel futur!!! Un bon pit de pollastre a la planxa ha sigut suficient... La sobretaula ha sigut encara més interessant, hem començat amb els model educatiu de Romania i hem acabat llegint poemes valencians de finals del segle XIX que ens feien riure a tots tres. Quin dia!!!! Sembla que han passat 48 dies des de la tallada dels meus cabells per 3 euros a la plaça Kogalniceanu!!!
Quan he tornat a casa ma mare m'ha donat la nova que m'ha fet tornar a la realitat!!! 28!!!! I jo que creia que en tenia 27!!!!! Ara em sent malament, i m'hauré de posar a fer feina per tal d'intentar recuperar un any que encara creis que tenia per davant!!! Bufffffffffffffffff.

Hui, un dia amb poca feina a Bucarest, he aprofitat per anar a visitar el "Museu Nacional d'Art de Romania". L'entrada m'ha costat 1'50 euros!! Un preu discutible perquè quan he eixit he pensat que m'havien timat! Igual que quan vaig anar a vore "El projecte de la Bruixa de Blair" se'n recordeu??? No seré tan roïn i diré que no he vist el que m'esperava, però una cosa sí que m'ha paregu interessant a més del preu i d'unes quantes pintures i rataules religiosos que he pogut contemplar; hi havien més persones vigilant a dintre del Museu que visitants!!! M'he sentit com Alice en el món d'Oz!!!

Una visita ràpida a Roma per vore el meu amic "Manu". No oblidaré mai quan vingué a Cullera amb mi i a mitjan karaoke es posà a parlar amb el que portava la música per demanr-li que volia cantar una cançò, l'home li donà el micro i ... Acabà ballant amb una dona de 85 anys que tenia més moviment de cintura que ell!!! Una bona nit d'estiu!!!

Ara farà un meset férem una excursió a la neu, férem l'animal tot el que vam poder i ací vos deixe unes quantes fotetes perquè pugueu jutjar vosaltres mateixos si ens ho passàrem bé o no!! La veritat és que qui féu més l'animal vaig ser jo, a la pobra Cristina la vaig tirar amb el trineu per una pendent molt pronunciada i es pegà una trompà que no posà les mans al caure, fet que resultà fatídic perquè la seua cara va ser el primer que tocà terra!!! Volia matar-me, però només varen ser quatre lladrits!!!!

No podia ser d'una altra manera! La "Vendetta" fou total i tots ens quedàrem contents, menys els de l'Inter supose!! Rescate dues imatges per resumir tot el sentiment que es va poder veure ahir al nostre Mestalla! Em quede amb la segon, segur que no és un bon exemple per a la resta del futbol, però me n'alegre que algú s'haja atrevit a fer una "Vendetta" per tot el que futbolísticament els italians ens havien fet; recordeu Tasotti, Baggio, Di Canio, Rossi, i el nostre Inter, doncs per tots ells Visca Navarro, l'unic que ha tingut collons per una vendetta total!!!!

Perdoneu per no haver escrit res des de la setmana passada però he anat una mica de cap estos dies!!! Amunt València, i ara volem el Bayern!!! O el MADRIZZZ!!! Així continuarem amb la nostra particular Vendetta Total!!!!! Qui serà el pròxim en rebre'n una bona?? Jejeje

Per cert!!! Se m'oblidava el més important d'esta setmana!!!! Van Bommel va repartir unes quantes botifarres pel Bernabeu!! Jajjajajajajjajajjajaa. Recorde que Bernd Schuster també va fer este gest en la final de Copa del Rei de 1983 a Madrid. El mateix Schuster, va ser el comentarista del Madrid-Bayern, i va defensar Van Bommel dient que a alemanya té un significant diferent!! Sí sííííííííííííííííí

Després va vindre un Inter amb els últims 16 partits guanyats! Total, ahí estaven Villa i Silva per demostrar quines intencions té este València enguany. Esta volta hem trobava rodejat d'uns 30 italians en un pub irlandès que va acabar inundat d'un color taronja gràcies al nostre València. El pròxim 6 de març hem de tornar a colpejar ben fort perquè d'una "p.... volta" ens prenguen en serio!

És molt fàcil contar-vos com ha anat tot esta setmana per ací. Les imatges valen més que mil paraules. Disfruteu!!! La setmana va començar bé, no patirem massa, la feina feta i, per suposat, els que tenia al voltant marxaren amb el rabo entre les cames!

Ja estem entre els deu primers del món!! Així de clar!! La llengua catalana, en totes les seues varietats, és la desena llengua del món en nombre de traduccions. Continuem amb el nostre deure i el nostre dret i defensem la nostra llengua perquè si no ho fem "perdrem els nostres orígens i en conseqüència la nostra identitat" (Joan Fuster).

El proper dimecres 21 celebrarem una gran victòria del València sobre l'Inter de Milà a San Siro!! Ens recordarem de l'última vegada que vàrem estar allí per animar al nostre equip i, que no poguérem celebrar un títol que este any pot caure per primera vegada!! Anem a per la "Champions" xicons!! Sóu COLLONUTS!!! Amunt València!

Tinc unes ganes de menjar-me una paella de marisc a València!!! I una casola al forn, i un arrós negre amb all-i-oli, i una amanida com Déu mana, i si no és massa demanar un poquet de sol i de calor... I si no pot ser, almenys que faça fred i que neve d'una vegada, perquè açò no és ni hivern, ni blanc, ni negre, ni gris!!

M'atrevisc a recomanar un llibre que he acabat de llegir estos dies per ací a Bucarest, "Unió Europea - una nova URSS?". Vladimir Bukovski és un dels més famosos desidents russos. Expulsat de l'antiga URSS en 1977, després de 12 anys de presó, camps de concentració i asils psiquiàtrics, és l'autor de molts més llibres, entre els quals cite: "I se'n torna el vent" i "Judici a Moscú". Crític de la mateixa manera que lúcid de la política occidental de hui dia, Bukovski demostra en el llibre "Unió Europea - una nova URSS?" que, sota la influència de les idees socialistes dominants, l'UE tendeix a esdevenir un nou monstre burocràtic, conforme amb el paregut que té amb l'antiga URSS. No conec cap traducció al català d'este llibre, jo l'he llegit en romanès, així que si no el trobeu en cap lloc només m'ho heu de demanar i el proper any us promet que el podreu llegir en la nostra llengua!

Per fi una victòria que ens fa somiar en la remuntada desitjada! "El XV del cardo" ha de demostrar que és imbencible a Murrayfield, falta que vinga Itàlia primer i després la temible Irlanda, que és capaç del millor però també del pitjor!! O Anglaterra o França perdran este cap de setmana així que el segon lloc està a l'abast. El 17 de març sabrem qui és el campió i qui se'n du "la cullera de fusta"!!

Situada en la regió de Prahova, en la Vall de Prahova, entre les montanyes Bucegi i Baiului, a una altitud de 850m es troba Sinaia. Anomenada com la "Perla dels Carpats" pels impressionants paisatges i per les meravelloses condicions per a la pràctica de l'ski, es troba a només 120 km de Bucuresti. Este cap de setmana passat anàrem a passar tot el dia a la montanya per tal de llançar-nos amb trineu i fer totes les animalades que se'ns passaren pel cap. El fred que ens envoltava no era present a les nostres ments gràcies als paissatges tant meravellosos que hi han. La neu quéia sense parar i nosaltres rebíem encara més energia quan la véiem caure. Era una simbiosi perfecta entre animals i natura!!