Per cert!!! Se m'oblidava el més important d'esta setmana!!!! Van Bommel va repartir unes quantes botifarres pel Bernabeu!! Jajjajajajajjajajjajaa. Recorde que Bernd Schuster també va fer este gest en la final de Copa del Rei de 1983 a Madrid. El mateix Schuster, va ser el comentarista del Madrid-Bayern, i va defensar Van Bommel dient que a alemanya té un significant diferent!! Sí sííííííííííííííííí

Després va vindre un Inter amb els últims 16 partits guanyats! Total, ahí estaven Villa i Silva per demostrar quines intencions té este València enguany. Esta volta hem trobava rodejat d'uns 30 italians en un pub irlandès que va acabar inundat d'un color taronja gràcies al nostre València. El pròxim 6 de març hem de tornar a colpejar ben fort perquè d'una "p.... volta" ens prenguen en serio!

És molt fàcil contar-vos com ha anat tot esta setmana per ací. Les imatges valen més que mil paraules. Disfruteu!!! La setmana va començar bé, no patirem massa, la feina feta i, per suposat, els que tenia al voltant marxaren amb el rabo entre les cames!

Ja estem entre els deu primers del món!! Així de clar!! La llengua catalana, en totes les seues varietats, és la desena llengua del món en nombre de traduccions. Continuem amb el nostre deure i el nostre dret i defensem la nostra llengua perquè si no ho fem "perdrem els nostres orígens i en conseqüència la nostra identitat" (Joan Fuster).

El proper dimecres 21 celebrarem una gran victòria del València sobre l'Inter de Milà a San Siro!! Ens recordarem de l'última vegada que vàrem estar allí per animar al nostre equip i, que no poguérem celebrar un títol que este any pot caure per primera vegada!! Anem a per la "Champions" xicons!! Sóu COLLONUTS!!! Amunt València!

Tinc unes ganes de menjar-me una paella de marisc a València!!! I una casola al forn, i un arrós negre amb all-i-oli, i una amanida com Déu mana, i si no és massa demanar un poquet de sol i de calor... I si no pot ser, almenys que faça fred i que neve d'una vegada, perquè açò no és ni hivern, ni blanc, ni negre, ni gris!!

M'atrevisc a recomanar un llibre que he acabat de llegir estos dies per ací a Bucarest, "Unió Europea - una nova URSS?". Vladimir Bukovski és un dels més famosos desidents russos. Expulsat de l'antiga URSS en 1977, després de 12 anys de presó, camps de concentració i asils psiquiàtrics, és l'autor de molts més llibres, entre els quals cite: "I se'n torna el vent" i "Judici a Moscú". Crític de la mateixa manera que lúcid de la política occidental de hui dia, Bukovski demostra en el llibre "Unió Europea - una nova URSS?" que, sota la influència de les idees socialistes dominants, l'UE tendeix a esdevenir un nou monstre burocràtic, conforme amb el paregut que té amb l'antiga URSS. No conec cap traducció al català d'este llibre, jo l'he llegit en romanès, així que si no el trobeu en cap lloc només m'ho heu de demanar i el proper any us promet que el podreu llegir en la nostra llengua!

Per fi una victòria que ens fa somiar en la remuntada desitjada! "El XV del cardo" ha de demostrar que és imbencible a Murrayfield, falta que vinga Itàlia primer i després la temible Irlanda, que és capaç del millor però també del pitjor!! O Anglaterra o França perdran este cap de setmana així que el segon lloc està a l'abast. El 17 de març sabrem qui és el campió i qui se'n du "la cullera de fusta"!!

Situada en la regió de Prahova, en la Vall de Prahova, entre les montanyes Bucegi i Baiului, a una altitud de 850m es troba Sinaia. Anomenada com la "Perla dels Carpats" pels impressionants paisatges i per les meravelloses condicions per a la pràctica de l'ski, es troba a només 120 km de Bucuresti. Este cap de setmana passat anàrem a passar tot el dia a la montanya per tal de llançar-nos amb trineu i fer totes les animalades que se'ns passaren pel cap. El fred que ens envoltava no era present a les nostres ments gràcies als paissatges tant meravellosos que hi han. La neu quéia sense parar i nosaltres rebíem encara més energia quan la véiem caure. Era una simbiosi perfecta entre animals i natura!!

El meu arbre de Nadal continua al balcó i no té cap intenció de desaparéixer d'ahí. Em fa gràcia quan el veig amb totes les seues boletes i cintetes daurades que em fa recordar com va ser el Nadal ací a Romania. És com una persona per a mi, em fa companyia, l'observe de dalt a baix, el retoque perquè es mantiga bé, però encara no he arribat al punt de parlar-li. El dia que es convertisca en un "Divendres" per a mi el llance pel balcó d'una patada!!

S'apropa el SIX NATIONS de rugby i vuic que feu força pel mateix equip pel que ho faré jo!
Canteu amb mi i envieu a l'exèrcit de l'orgullós Rey Edward (d'Anglaterra) de tornada a casa perquè s'ho pense una altra vegada!! COME ON SCOTLAND!!

O Flower of Scotland, When will we see your like again That fought and died for Your wee bit hill and glen. And stood against him, Proud Edward's army, And sent him homeward Tae think again.
The hills are bare now, And autumn leaves lie thick and still O'er land that is lost now, Which those so dearly held That stood against him, Proud Edward's army And sent him homeward Tae think again.
Those days are past now And in the past they must remain But we can still rise now And be the nation again! That stood against him Proud Edward's army And sent him homeward Tae think again.
O Flower of Scotland, When will we see your like again That fought and died for Your wee bit hill and glen. And stood against him, Proud Edward's army, And sent him homeward Tae think again.

Comencem una petita guia pel que va ser un dels castell de Vlad Tepes: Bran!! Aquí no va ser on visqué tota la seua vida, però sí que aniria a empalar uns quants amics per decorar el paisatge. L'última notícia que tinc és que el tio Abramovich (este deu ser un tio Gilito dels que hem conegut nosaltres) ha comprat aquesta meravella arquitectònica per lamòdica xifra de 50 milions d'eurets!! Jo vaig estar pensant-ho també, però vaig preferir anar a fer-me una cervesa i medeitar-ho quan se'm va avançar!! El que fan els petrodolars i gasodolars!!La veritat és que ara fa dos anys quan vaig anar per primera vegada al castell de Bran em va sorprendre, més que altra cosa, la seua decoració interior. Ara veureu a continuació com eren les cases d'aquella època per dins, encara que un castell no era representatiu de tot un poble, almenys sí que ens podem fer una idea de les condicions en les que vivien els nobles i reis d'aquells temps. En altres paraules: Els Tirans!!!


De tant en tant, el nostre tiet Dràcula també dormia al llit i, no sempre ho feia en la pallissa on créiem tots que dormia penjat amb el cap cap a baix. Que segur que també ho feia, però supose que només en ocasions especials!! Aquest llitet li'l farien quatre matats del poble, ja que no té una el·laboració massa refinada. Amb tres quixalades de les seves els debia acollonir a tots perquè treballaren a d'estall!!! Jo quan vaig veure el llit em vaig imaginar a una de les vampireses de la pel·lícula de Bram Stocker rebolcant-se per damunt!! Quasi em vaig llençar de cap.
Un menjadoret discretet per convidar alguna nit a l'home llop i algun que altre convidat inesperat!! El parquet per anar descalços i sense calcetins, no es gelarien els tios collons no!! Segur que la llibreria de l'esquerre seria un fals celler, al darrere debia haver-hi una palanqueta per donar-li la volta i anar cap al puticlub més gran de la comarca!! Com se les montarien aquests penjats!!!

Una curiositat que encara no he resolt, esta senyal de trànsit de l'esquerre va ser la que més ens vàrem trobar per tota aquella zona de Transilvània. La veritat és que pensava que em trobaria altres tipus de senyals, com la de neu, cèrvols, curves perilloses, carretera en mal estat, etc. Però després de molt de temps arribàrem a pensar que era l'anunci d'algun tipus de restaurant de la zona, algun lloc típic per "donar un mosset" com diríem nosaltres els Valencians.

Aquesta bona gent, amb tota la calor i bon temps que fa i que es pot observar en la fotografia, guarden cua per entrar en el mausoleu de Vladimir Ilich Ulianov "Lenin" en la Plaça Roja de Moscú, Russia. Russia celebra hui el 83 aniversari de la mort de l'artífex principal de la revolució russa de 1917 i fundador de l'Estat Soviétic!! M'haguera agradat conéixer un vertader soviet del seu moment, igual tenien "rabo"!!! Recorde que la meua àvia això em contà que els ensenyaren els nostres amiguets falangistes durant els 40 anys de travessia pel dessert que ens feren passar!! Quin model educatiu més precís!! Tot aquell que volia fer una mica de règim per aprimar només havia de venir a Espanya unes quantes setmanes.

Quan la calor de la Lluna
espanta la foscor del cel
penetren per la finestra
les càlides abraçades dels estels.

Jesus i Maria!! Tu m'has portat ací, treu-me'n ara! Lo Dimoni li respongué: - Mon ofici és portar ànimes i cossos a l'infern, i no és mon ofici de treure'n ninguna!!
Maleït sigues, mal home, malvat i enganyador!!
Deixa'm almenys triar el purgatori, on hem trobaré amb algú conegut!
- No!, digué el Dimoni.
- Què hem fet nosaltres, que hages tu gosat entrar ací i vuigues invocar los nome de Jesus i Maria, los quals ens fan tremolar a tots? Hui és St. Antoni del Porquet, ves-te'n i no tornes mai més!!

En un café de Levante entre palmas y alegrias cantaba la Sansamora, se lo pusieron de mote porque dicen que tenia los ojos como las moras... M'ha eixit la vena coplera!!!

Este Carlos Cano ens deixa a tots baix taula!!!

Ja era hora que escrivís alguna cosa per estos indrets! La veritat és que cada dia tinc menys temps per escriure i el temps lliure comença a ser bastant escàs.
Després que hagen passat els nadals, han sigut com tots els altres, me'n vaig tornar cap a Bucarest el dia 8 de gener. El dilluns a primera hora, com molts altres desgraciats, em tocà treballar una mica. La setmana ha sigut dura i llarga! Després de tants dies de vacances costa començar de nou, i quan a més te trobes amb un grapat de maldecaps encara més. Hui tinc classes també al Cervantes, em trucaren el dimecres mentre vigilava a 50 alumnes perquè no copiaren (no vaig aconseguir el meu propòsit i, a més, les he aprovat a totes).
Encara estarem d'exàmens fins el 19 de febrer, així que intentaré posar-me'ls tots junts per tenir més dies lliures i poder fer alguna escapadeta!!! L'altre dia, en concret el diumenge passat, mentre passejava pel centre de la ciutat em vaig trobar un concert de música House. Com podeu imaginar em vaig parar i, a més, em vaig adonar que es feia un concurs per repartir bitllets d'avió d'una companyia nova que comença a operar cap a Barcelona. La música puc dir que no estava malament, allà encara em vaig trobar amb unes alumnes de català de la universitat i passàrem la tarda gelant-nos al carrer. Com molts altres incrèduls vai pensar que em tocaria algun bitllet d'aquells que sortejaven, però no va ser així. En canvi, les "cabrones" de les meues alumnes si que ho aconseguiren!! Sempre passa igual. Per mi, aquell dia es va convertir en el dia internacional de la Salut. Se'n recordeu? Com el dia de la Grossa de Nadal!! Doncs ni això, vaig caure malalt 3 dies gràcies a aquells putos bitllets que no vaig poder ni veure. Continuaré.

Nu esti un mit

Esti atat de departe stea nemuritoare

Si atat de-aproape ti-e lumina,

De ce dispari cand soarele rasare?

De ce tu esti cea care apune prima?

De ce Luna nu-ti poate lua locul?

Ca eu sa-ti pot vorbi mereu,

De ce doar seara arde focul?

De ce ziua fara tine mi-e greu?

Am numarat intr-o seara stelele,

Sunteti multe in neantul infinit

Si tu te aflai printre ele,

N-am mai plans de cand te-am gasit.

Mi-ai vorbit despre viata,

Despre cate lucruri vezi de sus,

Cum fiecare are cate-un fir de ata,

Cat de frumos este fiecare apus.

Acum in inima nu mai am vid,

Sufletul mi-e plin de vise,

Inainte credeam ca esti doar un mit,

Un, al intunricului, Ulise.

Ja esta aqui el Nadal!!! I ha vingut en AVE!!! Em pensava que ja no arribaria i que hauriem d'agafar de nou un regional. Una mica mes i ens arriba pel mes d'abril!!!
Avui dia 19 de desembre ha comencat a nevar a Bucarest. Des de que ho havia fet el 2 de novembre, ja no havia tornat a caure aquella esperanca blanca que reben tots els d'aqui amb els bracos oberts, i sense paraigua!! Si si, aquesta gent es posa un barret al cap i au!! No fa falta ni abrigs de pells, ni malles termiques, ni res de res. Redeu, amb una caputza al cap en tenen prou!!
D'on hauran tret aixo? Dema li ho preguntare al professor mes vell de la Catedra a veure si ell, que te mes experiencia, em pot donar una rao!!

La gent a embogit com a tots els paisos per Nadal! Es una odisea anar pel carrer o aventurar-se a anar de compres, l'espai es tan escas que ja hi ha gent que vola, pero vola amb ampolles de "tsuica" a la ma, o almenys es el que pensaran ells, que volen, que volen pels nubols.

M'agradaria comentar un detall que no em sobta pero que em xoca. La majoria de les voreres es fan amb asfalt per aquestes terres, d'altres amb adoquins, pero d'altres estan fetes amb una mala llet de collons. Segur que el grup de voladors que les feia en el seu moment pensaren que per alla ells mai passarien, aixi que perque fer-ho com toca!! Estan fetes a pedacos de "portland", alguns amb uns desnivells entre els altres de mes de la alcada que la teua cama pot elevar-se. L'altre dia em vaig recordar de Javier Soto Mayor, i no se perque.

Disculpes a tots els meus lectors, segurament esperàveu des de fa temps alguna notícia des d'aquestes terres que ja comencen a agafar la seua temperatura! Hui ja estem a 2 o 3 graus!
La setmana passada, veient el calendari tan envejable que teníeu alguns de vosaltres, vaig decidir agafar uns quants dies de vacances per poder aprofitar el mateix "aqüeducte" i viatjar una mica per terres conegudes. No vaig passar massa dies per la meua terra, però només amb la meua família i l'olor de les taronges ja en vaig tenir bastant per tal de recordar-me de tota la meua infància. Els amics, com sempre, no faltaren!
La resta dels dies els vaig passar a Girona amb l'Alina, on també vaig poder veure a alguns que altres companys d'innoblidables nits de festa i antics ambients ara desitjats. A tots aquells una abraçada ben forta i, com escriuria una gran mà, "Algun día la Tierra la dominaran los hombres soñadores y nosotros nos encontraremos en una gran cena".
Anàrem un dia al llac de Banyoles i passàrem pel castell de Perelada per admirar la seua "riquessa interior". Un altre el passàrem al Cap de Creus, on poguérem comprovar en la pròpia pell el vent que "passeja" per allí "Cabo Fisterra a Cap de Creus". Un altre dia el passàrem a la costa més bonica i verge de Catalunya, Sa tuna, Sa Riera, Aiguablava, Aigüesblanques, on disfrutàrem d'un temps estiuenc que ens permeté inclús treure les ulleres de sol de la seva polsosa tomba. I el dilluns 11 vaig tornar cap ací!