Com podem comprovar a les més antigues cròniques, Traià inicià la tercera i definitiva guerra contra els Dacis l'any 105 d.C. Després de 120 anys de resistència per part del poble de l'antiga Dacia, els romans conqueriren les terres de l'est de l'imperi. - Ai las!
Una vegada he arribat i m'he establert a les terres banyades pel serpentuós i pausat Danubi, observe el dia a dia de la gent; els seus hàbits, les seues costums, la seua llengua... i, per tal de no sentir-me com un estranger, de la mateixa manera que se sent un d'aquests quan arriba a les nostres i riques terres mediterrànies, intente mimetitzar els mateixos gestos, actituds, accents i mirades que em trobe per tot arreu. Un dels trets que més remarcaria del poble romanès és la seua hospitalitat, encara que Mircea Eliade ja havia utilitzat aquest terme per tal de definir els romanesos, no deixe passar l'ocasió per tal de fer meues aquestes paraules i confirmar-ho personalment.
A moltes de les guies que he pogut consultar es diu que el clima de Romania és de tipus templat-continental: jo més bé diria que és fred! Bucarest em rebé amb 2 graus i amb una densa boira que no em permeté gaudir d'una bona vista nocturna des de l'aire de "la petita París". I això que l'incansable pilot de l'avió no donava el braç a tòrcer per tal que puguérem divisar almenys "Casa Poporului", la casa del poble; el segon edifici més gran del món després del Pentàgon (en el moment de la seua construcció). Llàstima que no poguérem veure ni tan sols un raig de llum de la immensa riquesa de l'edifici que va manar fer Ceausescu, mentre la totalitat del "seu poble" es moria de fam a les cues del repartiment del menjar. -Ai las!