Quan em varen dir que a Romania els rellotges anaven més a poc a poc no vaig entendre el que em volien dir. Ara, després d'haver passat cinc dies per aquestes terres de l'est, he pogut entendre aquell joc de paraules que romangué surant pel meu cap. Les coses, si no es fan avui ja es faran demà, i sinó l'endemà! Avui he passat tot el dia a Bucarest buscant una garsoniera, no penseu que és cap tipus de persona, ni tampoc cap animal, és el que nosaltres anomenem "estança", per poder dormir i fer una vida digna. Només buscava això, però ha sigut totalment impossible trobar-ho.
Els diferents agents immobiliaris que circulen per Bucarest només amb l'intenció de cobrar la seua comissió, no fan cap altra cosa que dur-te a casa dels propietaris de la "garsoniera" i dir-te el que costa. La resta és "treaba voastra", com podeu deduir significa que "és problema seu". En definitiva; nostre. D'ahí a tancar un tracte i, fins i tot signar un contracte, hi ha una gran distància, almenys és com veig jo les coses. Crec que d'aquí a 15 dies encara viuré a casa dels meus sogres! Me'n vaig d'Espanya on els preus de la vivenda estan pels núbols, i em trobe que a Romania estan pitjor que a casa. Mengem una mica de formatge per rentar-nos la boca.