Nu esti un mit

Esti atat de departe stea nemuritoare

Si atat de-aproape ti-e lumina,

De ce dispari cand soarele rasare?

De ce tu esti cea care apune prima?

De ce Luna nu-ti poate lua locul?

Ca eu sa-ti pot vorbi mereu,

De ce doar seara arde focul?

De ce ziua fara tine mi-e greu?

Am numarat intr-o seara stelele,

Sunteti multe in neantul infinit

Si tu te aflai printre ele,

N-am mai plans de cand te-am gasit.

Mi-ai vorbit despre viata,

Despre cate lucruri vezi de sus,

Cum fiecare are cate-un fir de ata,

Cat de frumos este fiecare apus.

Acum in inima nu mai am vid,

Sufletul mi-e plin de vise,

Inainte credeam ca esti doar un mit,

Un, al intunricului, Ulise.

Ja esta aqui el Nadal!!! I ha vingut en AVE!!! Em pensava que ja no arribaria i que hauriem d'agafar de nou un regional. Una mica mes i ens arriba pel mes d'abril!!!
Avui dia 19 de desembre ha comencat a nevar a Bucarest. Des de que ho havia fet el 2 de novembre, ja no havia tornat a caure aquella esperanca blanca que reben tots els d'aqui amb els bracos oberts, i sense paraigua!! Si si, aquesta gent es posa un barret al cap i au!! No fa falta ni abrigs de pells, ni malles termiques, ni res de res. Redeu, amb una caputza al cap en tenen prou!!
D'on hauran tret aixo? Dema li ho preguntare al professor mes vell de la Catedra a veure si ell, que te mes experiencia, em pot donar una rao!!

La gent a embogit com a tots els paisos per Nadal! Es una odisea anar pel carrer o aventurar-se a anar de compres, l'espai es tan escas que ja hi ha gent que vola, pero vola amb ampolles de "tsuica" a la ma, o almenys es el que pensaran ells, que volen, que volen pels nubols.

M'agradaria comentar un detall que no em sobta pero que em xoca. La majoria de les voreres es fan amb asfalt per aquestes terres, d'altres amb adoquins, pero d'altres estan fetes amb una mala llet de collons. Segur que el grup de voladors que les feia en el seu moment pensaren que per alla ells mai passarien, aixi que perque fer-ho com toca!! Estan fetes a pedacos de "portland", alguns amb uns desnivells entre els altres de mes de la alcada que la teua cama pot elevar-se. L'altre dia em vaig recordar de Javier Soto Mayor, i no se perque.

Disculpes a tots els meus lectors, segurament esperàveu des de fa temps alguna notícia des d'aquestes terres que ja comencen a agafar la seua temperatura! Hui ja estem a 2 o 3 graus!
La setmana passada, veient el calendari tan envejable que teníeu alguns de vosaltres, vaig decidir agafar uns quants dies de vacances per poder aprofitar el mateix "aqüeducte" i viatjar una mica per terres conegudes. No vaig passar massa dies per la meua terra, però només amb la meua família i l'olor de les taronges ja en vaig tenir bastant per tal de recordar-me de tota la meua infància. Els amics, com sempre, no faltaren!
La resta dels dies els vaig passar a Girona amb l'Alina, on també vaig poder veure a alguns que altres companys d'innoblidables nits de festa i antics ambients ara desitjats. A tots aquells una abraçada ben forta i, com escriuria una gran mà, "Algun día la Tierra la dominaran los hombres soñadores y nosotros nos encontraremos en una gran cena".
Anàrem un dia al llac de Banyoles i passàrem pel castell de Perelada per admirar la seua "riquessa interior". Un altre el passàrem al Cap de Creus, on poguérem comprovar en la pròpia pell el vent que "passeja" per allí "Cabo Fisterra a Cap de Creus". Un altre dia el passàrem a la costa més bonica i verge de Catalunya, Sa tuna, Sa Riera, Aiguablava, Aigüesblanques, on disfrutàrem d'un temps estiuenc que ens permeté inclús treure les ulleres de sol de la seva polsosa tomba. I el dilluns 11 vaig tornar cap ací!

No em puc creure que a aquestes alçades de "temporada hivernal" a Romania encara isca el sol i, sobretot, que faça 16 graus al migdia. Us dic açò perquè el primer dia que em vaig despertar ací vaig treure la cortina de la finestra i nevava!!! I d'això ara fa ben bé 15 dies. Estic segur que un dia al matí em despertaré i tindré la neu a dins del llit, de tant que haurà nevat.
La vida continua cada dia més agitada per ací. Avui dia 15 de novembre ja puc dir que tinc, de moment, dues feines. Des de la setmana passada treballe també a l'Institut de Cervantes de Bucarest com a mestre de castellà. Encara que no són massa hores a la setmana, unes cinc o deu depenent del número de cursos que em donen, el més important és fer currículum pel dia de demà. I a més, treure uns durets que tampoc van gens malament. Així que, de treballar 10 hores a la setmana ara passaré a treballar-ne 15 o 20. No em puc queixar!!
A més, i com ja us havia informat, també començaré a donar classes de castellà a la Universitat on done les de català. M'han fet una bona oferta i no puc dir que no. Una altra vegada pensant en el currículum i, de segona mà, en els diners.
Doncs a banda de la meua vida professional, que crec que tampoc us interessa massa, també tinc vida social i, aquesta és la que us vuic contar amb més detall. Una altre dia.

Bones benvolguts lectors, per fi podré escriure amb més freqüència ja uqe tinc les claus del departament de la facultat.
Doncs avui fa sis dies que visc a Bucarest i l'experiència de moment és perfecta, immillorable. Les classes funcionen al seu ritme, vull dir, al meu. Ja podreu imaginar que tampoc me trenque massa l'esquena per preparar-me les classes, això sí, els de segon curs sí que en saben de català. Us he de contar tantes coses que no se per on començar. Us contaré que ja he sortit de festeta amb els alumnes de segon i que estan mes xafats que jo. Com es nota que tenen vint anys i només volen festa darrere festa. Quins ambients més xulos n'hi han per ací a Bucarest, pots trobar tots els llocs inimaginables que vuigues. Ambients de tot tipus, una ciutat que és viva, es nota amb la gent jove, no amb la major. El dissabte anàrem a un concert a l'aire lliure davant del teatre nacional que va estar bastant bé, l'única pega és que feia 4 graus sota zero i era a l'aire lliure, per la resta tot bé. Bona música, bon ambient com he dit i, en definitiva, el més important, bona gent. Quan s'acabà al concert anàrem de barets i 'pafetos' on més que alcohol bebíem xocolates calentes o qualsevol altra cosa que ens portara una mica de vida al cos. També vàrem beure alguna que altra cervesa, però poc considerable. En definitiva, el que més m'ha agradat de moment de Bucaret és la seva gent, almenys la gent jove. Ja us aniré contant. Una abraçada a tothom.

Vos continue ensenyant unes quantes fotos més del pisset, així que si a algú li agrada ja sabeu on passar unes nits. No és cap hotel de luxe, però no vos faltarà de res. Com podeu veure el bany és bastant complet, no hi falta cap cosa. Inclús hi ha aigua calenta per quan faça fred a l'hivern!! No penseu en portar-vos mantes el·lèctriques o d'aigua calenta, que ací amb un traget de "Palinca" o "Tsuica" anireu més que bé. La cuina té el que fa falta, un foguer amb forn, tot amb gas ciutat, una nevera que per suposat sempre estarà plena, una tauleta per esmorzar, una pica per fregar, i només em falta un microones que compraré només em paguen. Possiblement em posaré a donar classes de castellà també, ja que així m'ho ha demanat el "Jefe Suprem" Catedràtic del departament. A veure qui se'n refia d'un valencià que s'estima molt els veïns de la meseta!

Avui dia 31 d'octubre ja us puc donar una molt bona notícia, tinc una garsonieraaaaaaaaaa!!!!
Ahir dilluns, vaig poder trobar una garsoniera més que decent. Es troba en el centre de la ciutat i a 15 minuts de la Universitat de Llengües on done classes. Espere poder gaudir de les passejades matinals que m'ofereix el centre històric de Bucarest, a nos ser que la neu o algun altre factor m'ho impedisca. Ara us faré una breu descripció de com és aquesta estança: té uns 55/60 m2, i disposa de bany, cuina, i menjador, amb un "apartaet" per el llit. Disposa de calefacció, internet, TV per cable, telèfon, parket, i sobretot llum natural, que és el que més m'agrada. És molt silenciosa, i dóna a la mateixa avinguda on és la Universitat. L'adreça és la següent, Bulevard Kogalniceanu 35, 4. No sé el codi postal encara, però ja l'averiguaré. La propietària ha viscut a Alemanya tota la seua vida, però fins fa uns mesos, el seu fill, que també va donant voltes pel món, va viure ací. Per això les condicions són tan bones, no per altre motiu. Hauria d'haver fet fotos a una de les garsonieres que vaig veure per tal que puguéreu veure les condicions en què vivien una parella d'estudiants!! I això no és tot, els preus com a Europa, no com a Rússia o Ucraïna. Crec que encara serà tot més difícil per a la majoria de la gent quan entren en la UE l'1 de gener. Els preus pujaran, però els salaris es mantindran! Ai las!

Quan em varen dir que a Romania els rellotges anaven més a poc a poc no vaig entendre el que em volien dir. Ara, després d'haver passat cinc dies per aquestes terres de l'est, he pogut entendre aquell joc de paraules que romangué surant pel meu cap. Les coses, si no es fan avui ja es faran demà, i sinó l'endemà! Avui he passat tot el dia a Bucarest buscant una garsoniera, no penseu que és cap tipus de persona, ni tampoc cap animal, és el que nosaltres anomenem "estança", per poder dormir i fer una vida digna. Només buscava això, però ha sigut totalment impossible trobar-ho.
Els diferents agents immobiliaris que circulen per Bucarest només amb l'intenció de cobrar la seua comissió, no fan cap altra cosa que dur-te a casa dels propietaris de la "garsoniera" i dir-te el que costa. La resta és "treaba voastra", com podeu deduir significa que "és problema seu". En definitiva; nostre. D'ahí a tancar un tracte i, fins i tot signar un contracte, hi ha una gran distància, almenys és com veig jo les coses. Crec que d'aquí a 15 dies encara viuré a casa dels meus sogres! Me'n vaig d'Espanya on els preus de la vivenda estan pels núbols, i em trobe que a Romania estan pitjor que a casa. Mengem una mica de formatge per rentar-nos la boca.

Com podem comprovar a les més antigues cròniques, Traià inicià la tercera i definitiva guerra contra els Dacis l'any 105 d.C. Després de 120 anys de resistència per part del poble de l'antiga Dacia, els romans conqueriren les terres de l'est de l'imperi. - Ai las!
Una vegada he arribat i m'he establert a les terres banyades pel serpentuós i pausat Danubi, observe el dia a dia de la gent; els seus hàbits, les seues costums, la seua llengua... i, per tal de no sentir-me com un estranger, de la mateixa manera que se sent un d'aquests quan arriba a les nostres i riques terres mediterrànies, intente mimetitzar els mateixos gestos, actituds, accents i mirades que em trobe per tot arreu. Un dels trets que més remarcaria del poble romanès és la seua hospitalitat, encara que Mircea Eliade ja havia utilitzat aquest terme per tal de definir els romanesos, no deixe passar l'ocasió per tal de fer meues aquestes paraules i confirmar-ho personalment.
A moltes de les guies que he pogut consultar es diu que el clima de Romania és de tipus templat-continental: jo més bé diria que és fred! Bucarest em rebé amb 2 graus i amb una densa boira que no em permeté gaudir d'una bona vista nocturna des de l'aire de "la petita París". I això que l'incansable pilot de l'avió no donava el braç a tòrcer per tal que puguérem divisar almenys "Casa Poporului", la casa del poble; el segon edifici més gran del món després del Pentàgon (en el moment de la seua construcció). Llàstima que no poguérem veure ni tan sols un raig de llum de la immensa riquesa de l'edifici que va manar fer Ceausescu, mentre la totalitat del "seu poble" es moria de fam a les cues del repartiment del menjar. -Ai las!

Benvolguts lectors,

Abans de posar-me a escriure sobre allò que més m'interessa, voldria fer una presentació del que intentarà ser aquest blog. No sé quin grau de necessitat d'escriure tindré quan comence a viure a la nova ciutat que m'acull, però sí que puc asegurar que el grau de compromís, per tal de fer-vos conéixer com em van les coses, serà bastant alt. Intentaré escriure totes aquelles experiències que em semblen més interessants, així com totes les dèries que em bolliran pel cap una vegada estiga allí.
Espere que passeu uns bons moments amb la lectura d'aquest blog i, perquè no, que vingueu a fer-me alguna que altra visita per l'immens BUCURESTI!!