dimecres, de febrer 07, 2007

El meu arbre de Nadal continua al balcó i no té cap intenció de desaparéixer d'ahí. Em fa gràcia quan el veig amb totes les seues boletes i cintetes daurades que em fa recordar com va ser el Nadal ací a Romania. És com una persona per a mi, em fa companyia, l'observe de dalt a baix, el retoque perquè es mantiga bé, però encara no he arribat al punt de parlar-li. El dia que es convertisca en un "Divendres" per a mi el llance pel balcó d'una patada!!

1 comentari:

Nihm Smoboda ha dit...

Hauríeu d'haver conegut el fastigós nadal de 1714: Felip Cinquena vegada imbècil es casava per segon cop amb una histèrica italiana que no va deixar mai de conspirar. Feia tant de fred que es podia patinar pel Manzanares, i la neu era tanta que va enfonsar unes quantes teulades.
Abrigueu-vos força, i no oblideu que la natura no és bella sino que és un càstig de nostre Senyor.

Atentament,
Joan Bandarra, XV Marquès de Chochoardiente